|
GoFIB |
| Club de Go de la Facultat d'Informàtica de Barcelona | |
| Què és el Go? |
|
|
L'origen del Go es remunta a fa més de 3000 anys, i es disputa
amb el Backgammon el títol
de joc de tauler més antic del mon. Es creu que va ser el primer
emperador de la Xina qui va inventar el joc per ajudar a millorar les capacitats
intel·lectuals del seu fill.
En l'època de Confuci el Go s'havia convertit en una de les
"Quatre Arts" (juntament amb l'escriptura, la poesia i la música).
Tot i que el joc va tenir el seu origen a la Xina, va ser al
Japó on va tenir més
difusió i repercussió. El Go va ser introduït al
Japó cap a l'any 740 AC. El govern japonès
va reconèixer el valor del joc, i cap al 1600, quan Tokugawa va
unificar el Japó, es van
crear les quatre escoles de Go.
Cada any representants de les escoles s'enfrontaven en un campionat i
el guanyador passava
a ocupar la posició de go-doroko (ministre de Go) durant el
següent any. Això va portar
al joc a nous nivells de popularitat i, paral·lelament,
també es van fer grans avenços en
la teoria del joc.
Els avenços més grans en la teoria del Go es van fer cap
al 1670 per el Meijin Dosaku, que
pertanyia a l'escola Honinbo, i que, probablement, va ser el millor
jugador de l'història.
A finals del segle XIX el joc va entrar en un període de relatiu
declini, però va recuperar
el seu esplendor cap al 1920 quan es va formar l'Associació
Japonesa de Go.
Actualment, milions de persones juguen a Go al Japó, la Xina i
Corea. El joc està tan
present en aquests països que la majoria de diaris porten columnes
dedicades a anàlisis
de partides, i grans empreses patrocinen els diferents tornejos
existents.
El joc està format per un tauler i dos conjunts de pedres (180
blanques i 181 negres).
El tauler està organitzat per 19 línies
verticals i 19 horitzontals, formant
una matriu de 19x19 posicions. (Existeixen versions més simples
del joc amb tamanys més
reduïts, sent els de 9x9 i 13x13 els més utilitzats.
És molt recomanable que els principiants
comencin jugant en taulers 9x9 i vagin pujant progressivament).
Les pedres es situen sobre les interseccions de la matriu, i no sobre
els rectangles.
Hi han dos jugadors en aquest joc. Un és el que porta les pedres
negres i l'altre el que porta les blanques.
El joc comença amb el tauler buit i és negre el que
situa la primera pedra sobre ell.
A partir d'aquí es van alternant els torns entre els dos
jugadors.
Un cop s'ha situat
una pedra sobre el tauler aquesta no es pot moure (únicament si
és capturada es retirarà del tauler).
Les regles bàsiques són tres:
El joc s'acaba bé quan un dels jugadors es rendeix o bé
quan els dos jugadors passen consecutivament.
El guanyador és el jugador que més terreny rodejat
té, entenent per terreny el nombre
d'interseccions rodejades per pedres del mateix color. Les pedres
capturades durant la
partida afecten la puntuació de la següent forma: si el
jugador A ha capturat N pedres
es resten N punts al terreny rodejat per el jugador B. El mateix passa
amb les pedres
capturades per B. Aquesta és una de les moltes variants que
existeixen per establir
el resultat del joc. Tot i així totes segueixen la mateixa
filosofia.