GoFIB
Club de Go de la Facultat d'Informàtica de Barcelona

Què és el Go?

Història del joc

L'origen del Go es remunta a fa més de 3000 anys, i es disputa amb el Backgammon el títol de joc de tauler més antic del mon. Es creu que va ser el primer emperador de la Xina qui va inventar el joc per ajudar a millorar les capacitats intel·lectuals del seu fill.

En l'època de Confuci el Go s'havia convertit en una de les "Quatre Arts" (juntament amb l'escriptura, la poesia i la música).

Tot i que el joc va tenir el seu origen a la Xina, va ser al Japó on va tenir més difusió i repercussió. El Go va ser introduït al Japó cap a l'any 740 AC. El govern japonès va reconèixer el valor del joc, i cap al 1600, quan Tokugawa va unificar el Japó, es van crear les quatre escoles de Go.

Cada any representants de les escoles s'enfrontaven en un campionat i el guanyador passava a ocupar la posició de go-doroko (ministre de Go) durant el següent any. Això va portar al joc a nous nivells de popularitat i, paral·lelament, també es van fer grans avenços en la teoria del joc.

Els avenços més grans en la teoria del Go es van fer cap al 1670 per el Meijin Dosaku, que pertanyia a l'escola Honinbo, i que, probablement, va ser el millor jugador de l'història.

A finals del segle XIX el joc va entrar en un període de relatiu declini, però va recuperar el seu esplendor cap al 1920 quan es va formar l'Associació Japonesa de Go.

Actualment, milions de persones juguen a Go al Japó, la Xina i Corea. El joc està tan present en aquests països que la majoria de diaris porten columnes dedicades a anàlisis de partides, i grans empreses patrocinen els diferents tornejos existents.

Disseny del joc

El joc està format per un tauler i dos conjunts de pedres (180 blanques i 181 negres).

El tauler està organitzat per 19 línies verticals i 19 horitzontals, formant una matriu de 19x19 posicions. (Existeixen versions més simples del joc amb tamanys més reduïts, sent els de 9x9 i 13x13 els més utilitzats. És molt recomanable que els principiants comencin jugant en taulers 9x9 i vagin pujant progressivament).

Les pedres es situen sobre les interseccions de la matriu, i no sobre els rectangles.

Regles bàsiques

Hi han dos jugadors en aquest joc. Un és el que porta les pedres negres i l'altre el que porta les blanques.

El joc comença amb el tauler buit i és negre el que situa la primera pedra sobre ell.

A partir d'aquí es van alternant els torns entre els dos jugadors.

Un cop s'ha situat una pedra sobre el tauler aquesta no es pot moure (únicament si és capturada es retirarà del tauler).

Les regles bàsiques són tres:

• Quan una pedra o un conjunt de pedres estan completament rodejades i no tenen cap intersecció buida adjacent vertical o horitzontalment (llibertat), són capturades. Un cop capturades, les pedres mortes es retiren del tauler. Quan un grup de pedres únicament tenen una llibertat es consideren en "Atari", que és similar al "escac" dels escacs.
• Els moviments suïcides són il·legals. Quan un jugador situa una pedra sobre el tauler i automàticament és capturada (segons l'esmentat a l'anterior punt) el moviment es considera suïcida, i no està permès.
• Quan un moviment fa que l'estat del joc quedi igual que en un moviment anterior, per evitar cicles infinits, s'obliga al jugador que pot fer aquest moviment a realitzar-lo en qualsevol altre lloc. És a dir, a d'esperar un torn per poder fer el moviment esmentat.

El joc s'acaba bé quan un dels jugadors es rendeix o bé quan els dos jugadors passen consecutivament.

El guanyador és el jugador que més terreny rodejat té, entenent per terreny el nombre d'interseccions rodejades per pedres del mateix color. Les pedres capturades durant la partida afecten la puntuació de la següent forma: si el jugador A ha capturat N pedres es resten N punts al terreny rodejat per el jugador B. El mateix passa amb les pedres capturades per B. Aquesta és una de les moltes variants que existeixen per establir el resultat del joc. Tot i així totes segueixen la mateixa filosofia.