AVED EN EL FESTIVAL   Tot va començar unes setmanes abans de l'estiu, quan va sorgir la idea de fer un curtmetratge ràpid, en una sola localització i amb un únic personatge (tot el contrari que les 'superproduccions' que havia fet AVED fins ara), amb l´intenció d´acabar-lo a temps per enviar-lo al Borges En Curt, festival del que ens haviem assabentat feia poc. I així va anar: escriptura i depuració del guió a través de correus electrònics entre els que planificaven el curt, gravació en un sol dia apropiant-nos de la cambra de bany de casa de Javier Rueda, i muntatge dues setmanes després, amb doblatge inclòs, just a temps per enviar-lo al festival. A partir de llavors, ja va ser qüestió d'esperar. Esperar la resposta dels organitzadors del festival, amb els dits creuats, que finalment va arribar i de forma molt positiva. Ens deien que els havia agradat molt la nostra producció, i que seria present en la secció oficial a competició, així com en la de producció lleidatana (recordem que part del petit equip que va fer possible aquest projecte és de Lleida). A més, vam restar presents durant dies en primera plana a la web del festival, i destacant el nostre treball així com proclamant que era la seva estrena absoluta. D'aquesta manera vam arribar al dia de la projecció, 17 de setembre. Uns quants integrants d'AVED, així com altres amics, vam citar-nos a la sala de Borges on es realitzava el festival, en el que vam passar a anomenar "la primera quedada d'AVED a les terres de Lleida". Després d'uns quants curtmetratges va aparèixer el nostre, encabit en l'encertada secció "Psyche", i en acabar va arrencar els aplaudiments de la sala sencera, plena com estava. Val a dir que fins i tot els organitzadors del festival estaven assabentats que veniem, i van demanar al Jordi, codirector del curt, que sortís a escena i expliqués el procés de realització del curt, fet que va complir amb escreix. Més tard, en acabar, els organitzadors de l'event (una associació cultural de gent jove, anomenada Zoom) van venir a nosaltres a preguntar-nos com ens ho haviem muntat per portar a bon port el film, i es van quedar amb la boca ben oberta en assabentar-se que el pressupost total havia estat d'uns simbòlics 25 euros. I després del dia de projecció, una setmana més tard, va arribar el dia del judici final: l'entrega de premis. Sabiem, de boca dels propis organitzadors, que el nostre curt havia agradat, i molt, al jurat, i que tenia possibilitats. De tota manera, teniem els peus a terra, i és que una cosa havia de romandre clara: el nostre curtmetratge està fet sense pressupost, ni gent professional, ni estudiants d'escoles de cinema. Sabent això, i veient a més que vaques sagrades com el tàndem Julio Medem+Daniel Sánchez Arévalo, estaven competint amb nosaltres, vam veure que segurament aquell premi no ens cauria precisament a nosaltres, com així es va confirmar més tard. El predilecte Sánchez Arévalo es va endur el premi al millor curtmetratge de la secció oficial, i llavors va ser quan la secció de 'creadors de Lleida' fou mostrada, amb brevetat, recaient el premi en el curtmetratge 'Mala Hierba', una comèdia molt a l'estil Javier Fesser (El Milagro de P. Tinto, Mortadelo y Filemón) que va aconseguir les rialles del públic. Tenint molt en compte que estava força bé i aconseguia el que es proposava, que era divertir l'audiència, la més objectiva opinió de qui això us escriu és que el curtmetratge d'AVED en molts camps el superava, tant tècnics com de guió, però ja se sap que cadascú té la seva opinió, i totes són igualment respectables. De tota manera, el fet que molts dels membres de l'organització ens diguessin que ells havien preferit el nostre envers el guanyador ens va omplir de satisfacció per la feina ben feta. A partir d'aquí, es van entregar la resta de premis: Premi del Públic a "Tadeo Jones", d'Enrique Gato (i amb el productor del qual vam tenir una divertida conversa més tard), i Premi a la Millor Fotografia per a "The Offering", de Paul Lee (amb, com s'ha dit, una gran fotografia, però un guió pràcticament nul). Després, entrega d'obsequis (tan habitual com innecessària) a les autoritats, ja que se suposa que són els que "fan tot això possible". És clar que sí. I fins aquí va arribar el Borges En Curt 2005, un festival que cada any es consolida més, i que té molt pervindre per endavant. Nosaltres, contents i satisfets amb la nostra feina, i esperant ja començar a pensar amb quina producció hi competirem l'any vinent. Perquè no dubteu que ens hi veureu... Sergi Marí   Volver