DIVENDRES 5 DE MAIG
El BAFF és un festival que innova i vol estar a l’última. Això no és un
tòpic barat, sinó tota una realitat. Una de les seccions més innovadores
i interessants és el D-Cinema, on es projecten les pel•lícules rodades
en l’econòmic i versàtil cinema digital. Una d’elles és aquesta COMING
WITH MY BROTHER!, el títol de la qual j
a
és prou suggeridor si es pensa malament. Però com s’acostuma a dir,
malpensa i encertaràs, i així és en aquest cas també, on se’ns presenta
una història incestuosa amb una tercera persona que encara fa més
complicades les coses.
Però no ens equivoquem, no estem davant d’un film de l’estil de Sex Is
Zero, sinó d’un drama que intenta no banalitzar un tema tan delicat com
les relacions entre germans, i que sovint ho aconsegueix, però que també
té escenes còmiques, unes volent i altres no tant. També és cert que la
narració omet moltes explicacions –obligant-nos a deduir-les , cosa que
tampoc costarà gaire- i sobretot detalls de les relacions
interpersonals, siguin de la mateixa sang o no.
El final, que podem considerar proper a la realitat, acaba per
demostrar-nos que cintes com aquesta, tot i els escassos mitjans amb què
compten, tenen sortida, i que la secció del D-Cinema no presenta més que
símptomes de fortalesa.
Diuen que allò bo es fa esperar, i en aquest festival hem comprovat que
és ben cert. Si abans asseguràvem que el cinema digital gaudeix de bona
salut, després de veure la inigualable SKI JUMPING PAIRS: ROAD TO TORINO
2006 no podem fer més que enamorar-nos d’aquest nou format.
Ski
Jumping Pairs és un mockumentary en clau satírica. Explica la història
d’un científic que crea l’esport dels salts d’esquí en parella, i recrea
la vida sencera dels seus dos fills, que són els que faran realitat el
seu somni.
Amb direcció i actuacions estupendes, Ski Jumping s’aprofita d’estar
rodada en DV per donar un toc de veracitat al a filmació que, encara que
sabem que no és certa, ens cau a tots en gràcia i la veiem amb ganes de
col•laborar en la fita del salt d’esquí a duo. En un moment del metratge
fins i tot s’inclou animació per recrear els salts del campionat,
utilitzant estètica de joc de videoconsola i amb una gesticulació molt
graciosa, que acaba originant els moments de més rialles. No són poques,
alhora, les referències cinèfiles que inclou el guionista, a personatges
com ara Norman Bates o els germans Kaurismäki.
Tant la història, com la manera de filmar-la, com les actuacions i com
els recursos utilitzats, tots aconsegueixen el seu objectiu, fent que
l’amfiteatre sencer no pugués evitar riure pels descosits com fa molt i
molt temps que no ho feia.
La millor manera d’acomiadar un festival, de debò.
DISSABTE 6 DE MAIG
Pensàvem que ja s’havia acabat el festival per nosaltres, però no vam
tenir aquesta sort. Amb el bon ‘colofón’ que havia estat la magnífica
Ski Jumping Pairs... Però clar, quan et diuen que finalment hi ha un
passi imprevist de la única pel•lícula que ha dirigit Christopher Doyle,
el cèlebre director de fotografia dels films de Wong Kar-wai i molts
d’altres, treus temps d’on sigui i hi vas.
Comença bé, el mateix Doyle presenta la seva pel•lícula amb una
introducció d’uns quinze minuts. Podriem qualificar de ‘particular’
l’estil que té el cineasta en el seu discurs, i sobretot en el seu
sentit de l’humor. Un boig simpàtic.
Totes les cadires del CCCB ocupades, espectació absoluta. Comença la
projecció.
...
Ja
ha acabat. Buffff!!!!! Qui ho havia de dir, aquest home és molt bo fent
la fotografia, però de narrar... no en té ni idea! La pel•lícula no és
més que un batibull de semi-històries, de mitges presentacions de
personatges, d’absència de línea argumental. És com si el muntatge
l’haguessin fet en tres minuts, i s’haguessin oblidat de les línees de
diàleg, o com a mínim, d’ordenar-les. Quina llàstima, amb uns actors tan
bons de què disposava, i un pressuposat talent... que en la direcció no
és tal. Gran decepció. La sala només ha conservat un trenta per cent de
l’audiència, i s’entén perfectament. Després ja no vam veure més al
director (i també guionista), i no m’estranya, doncs no crec que hagués
rebut gaires copets a l’esquena.
Eviteu AWAY WITH WORDS. És tota una raresa, molt difícil de trobar-la,
fins i tot en dvd. I en aquest cas, s’agraeix que sigui així.
Un reportatge de Sergi Marí
Copyright © AVED - Associació de Video Edició Digital